6 MESOS I UN DIA
Estava pensant, i de què no em salten les llàgrimes, que d’aquests 50 anys jo ja n’he viscut més de 40. És el que passa quan tens el cabell com la neu. En tot cas, si puc escollir, prefereixo recordar els últims 30 que, si fa no fa, són els de la revolució, els de l’arribada dels primers remuntadors desembragables i dels canons més pacífics de la història de la humanitat.
Les meves vivències a Masella al llarg d’aquestes tres dècades han estat nombroses sobretot a nivell professional perquè durant tota aquesta època vaig tenir l’honor i la gran sort de parir, dirigir i presentar un programa d’esquí a la televisió del meu país. L’estació ceretana ha estat, de sempre, un gran aliat del Temps de Neu no només per les facilitats que ens donaven tots els treballadors, sinó pels avantatges que ens oferia tenir bona neu i bones pistes a hora i mitja d’on editàvem i difoníem el programa.
Masella i Temps de neu van viure en 30 anys un munt d’experiències conjuntes però deixeu-me que en destaqui dues que em van arribar al cor d’una manera molt especial. La primera d’elles va ser organitzativa i de participació. Ara esquiar de nit és una activitat habitual a la Cerdanya, bé que ho saben els seguidors de Masella, però fa deu anys l’experiència nocturna era poc menys que inèdita i com a inèdita, inoblidable. Cap a les sis de la tarda d’aquell dissabte del mes de gener del 2008 Masella estava inusualment plena d’aficionats a la muntanya, a la neu i a l’aventura. Més de dues mil persones es calçaven de nou els esquís, mentre que unes altres dues mil, entre amics i familiars, esperaven a la base de l’estació amb ganes de viure un espectacle únic i exclusiu. A tota aquesta immensitat de gent hauríem d’afegir molts més milers: TV3 ho transmetia en directe. L’espectacle portava per títol neu i foc, dues paraules que pel seu antagonisme provocaven també un munt de fantasies. L’objectiu no era un altre que superar el record del món de baixada de torxes que fins a les hores tenia l’estació tirolesa de Lermoos-Grubigstein en 1600 esquiadors; la marca austríaca va saltar pels aires, la vam superar amb 400 persones més.
En un lloc destacat de casa meva tinc emmarcada una fotografia de Toni Anguera que va tenir la brillant idea d’anar fins l’altre extrem de la vall des d’on s’apreciava de manera immillorable aquell immens rosari de llumetes, teies de foc controlades que, en la negror de la nit, donaven vida i color a la columna vertebral de Masella. És ben cert allò que les fotografies aviven records. Cada cop que veig aquella imatge en venen al cap desenes i desenes de somriures, llàgrimes d’emoció i declaracions als micròfons del Temps de neu deixant anar tota mena de sentiments.
La segona gran experiència que mai oblidaré –i crec que Masella i la història de l’esqui pirinenc tampoc– és de tipus informatiu i també té data concreta: el vuit de maig del 2009 vaig pujar acompanyat pel càmera Marc Boix –apassionat a l’esquí com pocs– perquè estava punt de produir-se una notícia curiosa que no podia passar desapercebuda i per aquesta raó va “entrar” a l’escaleta del Telenotícies vespre. L’estació, que encara era oberta, va viure un magnífic final de temporada amb picada d’ullet inclosa a les devastadores noticies sobre el canvi climàtic que presagiaven el pitjor futur a les estacions d’esquí. El vídeo ple d’imatges de neu gravades aquell mateix matí acabava amb allò de “…per primer cop en el període d’un any una estació pirinenca ha estat més dies oberta que tancada, Antoni Real Tv3, Masella.”
