ASCENSIÓ A LA TOSA

Pel vessant N de la muntanya de la Tosa s’estén el domini esquiable de Masella i, pels seus vessants Nord-Est i Est, els sectors més enlairats de les pistes de La Molina, coneguts amb el noms de Dues Estacions i Comabella.

Des del punt de vista geogràfic la Tosa està ubicada entre el massís del Puigmal, a llevant, i les Penyes Altes del Moixeró i la Serra del Cadí, a ponent. Aquesta muntanya, per altitud i presència, és un referent del paisatge de la Cerdanya i, també, és un mirador excepcional del Pirineu i bona part de Catalunya. Per tots aquests al·licients és una muntanya amb una llarga tradició excursionista i un desafiament pels qui desitgen pujar-la a peu. És per això, que aquest estiu, us animem a pujar-la pels múltiples itineraris que donen accés al cim.

COMA ORIOLA, L’ITINERARI MÉS DIRECTE

D’itineraris que pugen a la Tosa n’hi ha de múltiples pels quatre vessants de la muntanya, repartits entre les comarques del Berguedà i de la Cerdanya. Es poden consultar a Wikiloc, clicant AQUÍ i posant la Tosa, com a paraula clau.

Aquí us recomanem l’itinerari des de Coma Oriola a la Tosa perquè és el camí més curt i directe per arribar al cim a peu.

FITXA TÈCNICA DE L’ASCENSIÓ

Accés: Des d’Alp es preen la carretera que duu al Pla de Masella (base de l’Estació d’Esquí i Muntanya de Masella) i, després, s’agafa el trencall que porta a Coma Oriola i que passa per davant dels Apartaments de Masella 1600 m fins a l’Aparcament de Coma Oriola.

Inici: Aparcament de Coma Oriola, a la cota 1922 m del domini esquiable de Masella.

Dificultat: Fàcil, per bé que cal pensar que és alta muntanya, amb sectors de prat alpí i d’altres amb tartera i rocam. En aquest itinerari, com gairebé tots els que porten aquest cim, hi ha trams costeruts, per tant no es aconsellada per nens molt petits ni excursionistes poc acostumats a caminar en terreny d’alta muntanya.

Altitud màxima: 2.537 m

Desnivell: 615 m

Durada total: 2 h (1.30 h anada / 0.30 h tornada)

Èpoques de l ́any aconsellades:  A finals de la primavera, a l’estiu o a principis de la tardor. A finals de la tardor, a l’hivern i a la primavera els grampons i el piolet són imprescindibles, atès que la neu pot ser continua i, a voltes, estar dura o regelada, en funció de les condicions nivometeorològiques del dia. Aquest itinerari, de novembre a abril, transcorre per les pistes de Masella.

Descripció: Des del Bar-Restaurant de Coma Oriola ascendir per les pista vermella dels Isards per, posteriorment, pujar per la pista negre del Tub, fent amples ziga zagues, ja que la pujada és directe i empinada. En aquesta proposta de WIKILOC es pot fer la variant d’ascendir per les pistes i Isards i Isards Superior, per estalviar-se el tros més dret de la pista del Tub. Consulta la ruta a WIKILOC clicant AQUÍ.

TELECABINA CADÍ-MOIXERÓ, LA TOSA MÉS ACCESSIBLE

En paral·lel, si el plantejament d’ascendir a la Tosa és més turístic i menys esportiu, també s’hi pot accedir de forma còmode i directe agafant el Telecabina Cadí-Moixeró, instal·lació que depèn de l’estació de La Molina. El Telecabina arriba a Refugi del Niu de l’Àliga, gairebé a tocar del cim. Des del refugi al vèrtex geodèsic del cim hi ha menys de 10 minuts a peu per un camí relativament suau. Podeu consultar informació i preus de com arribar-hi amb telecabina clicant AQUÍ