ENTREVISTA A LAURENT VANAT – CONSULTOR
Entrevista completa realitzada a Laurent Vanat , consultor suís especialista en estacions d’esquí internacionals. L’entrevista està publicada a la revista Masella Magazine 2017-18, edició especial 50 anys de l’estació
- Els punts forts de Masella
Com a especialista en estacions d’esquí em fixo més en temes tècnics que el públic en general. Una cosa que m’impressiona de Masella és l’eficiència del disseny de l’estació. Amb 4 telecadires desembragables, un telecadira de pinça fixa i varis teleesquís, cintes i telecordes l’estació té 935 metres de desnivell, amb una àmplia varietat de pistes per a tots els nivells i amb diferents ambients. El fet que el complex estigui connectat amb la Molina, formant el domini esquiable d’Alp 2500 amb 142 km de pistes, fa que sigui una oferta molt destacable per al Pirineu. La Molina+Masella està entre les cinc destinacions de neu més destacables de tots els Pirineus. Ara que la mobilitat sostenible és cada vegada més important, l’accessibilitat a l’estació en tren des del centre de Barcelona és també un actiu a llarg termini. Com a suís, m’agrada viatjar en tren i ja he gaudit diverses vegades del trajecte en ferrocarril per accedir a Masella des de l’estació de Sants i, també, des de l’Aeroport de Barcelona. Encara que no sigui tan ràpid, és un viatge tranquil i relaxant pels paisatges rurals de Catalunya.
- L’esquí nocturn de Masella
Vaig tenir el plaer fa uns anys de provar l’esquí nocturn en la seva primera temporada d’aquesta oferta i va ser genial. Sovint, l’esquí nocturn a Europa es limita a una petita pista amb un remuntador, mentre que a Masella es pot gaudir d’un dels remuntadors més llargs de l’estació amb una gran varietat de pistes. I com a valor afegit de l’esquí nocturn, Masella ofereix la possibilitat de finalitzar la jornada amb una deliciosa fondue de formatge. Quan la vaig tastar, com a suís, vaig quedar molt impressionat pel seu bon gust. Tot plegat crea una experiència inoblidable durant la nit a l’estació.
- El paper de les estacions d’esquí privades en la indústria de l’esquí al segle XXI, el cas de Masella
La majoria de les estacions d’esquí les exploten empreses privades. A Europa, a on els preus dels forfets no són tan elevats com als Estats Units, fa que l’economia d’una estació d’esquí tingui un marge de benefici estret entre el manteniment d’un bon nivell d’inversió per mantenir el complex hivernal actualitzat, aguantant tots els costos d’operació i, a la vegada, garantint els ingressos per a l’empresa operadora. A les estacions petites la viabilitat econòmica passa per l’ajut de l’administració local; ja sigui per abordar noves inversions o, simplement, rebre subvencions per la seva explotació. Penso que Masella té una mida suficient que permet garantir la seva viabilitat econòmica, especialment gràcies a què la companyia que explota els remuntadors també gestiona els serveis incloent la restauració, els allotjaments i el lloguer d’esquís. Aquest perfil no és el més habitual a Europa i permet a la companyia operadora guanyar en eficàcia, a la vegada que li permet proposar ofertes comercials amb bona relació qualitat-preu i oferir en el client tot el que necessita per gaudir d’una estada completa a la muntanya. En aquest tipus d’empreses li permet tenir una estratègia de negoci global i coherent, que no sempre és tan fàcil d’aconseguir en els complexos hivernals en què hi ha implicades empreses diferents.
- L’estació d’esquí de Masella, en el context geogràfic dels Pirineus, així com Catalunya i Espanya
Els Pirineus en el seu conjunt, segons els meus càlculs, segurament és la tercera serralada del món pel que fa a l’oferta d’esquí es refereix. Sumen cada hivern més de 10 milions d’esquiadors entre Espanya, Andorra i França, un 20% dels quals esquien a Catalunya. Masella té alguns avantatges d’accessibilitat en relació a les zones més habitades de Catalunya si ho comparem amb els altres complexos hivernals dels Pirineus. La posició meridional de Masella en els Pirineus fan de vegades les condicions de la neu siguin molt diferents a les dels Alps, i això a vegades ha estat un avantatge sobretot els darrers hiverns. La temporada d’esquí, fins i tot, sovint comença abans a Catalunya que als Alps, amb el popular Pont de la Puríssima a principis de desembre. En aquest moment la majoria de les estacions d’esquí alpí als Alps estan encara tancades. La posició meridional també assegura un màxim de dies de sol a les estacions de Pirineus, mentre que els moderns sistemes de fabricació de neu són molt eficients i permeten mitigar els riscos associats una posició de l’estació tan meridional. El complex de Masella des de fa molt de temps ha reaccionat amb aquesta tema i compta amb unes àmplies instal·lacions de producció que garanteixen la neu a les seves pistes, fins i tot amb condicions meteorològiques desfavorables.
- L’evolució de l’estació d’esquí de Masella durant els últims anys
L’estació de Masella dóna molta importància a mantenir les seves infraestructures actualitzades. Millores constants a les pistes, a la neu produïda i a la xarxa de remuntadors ha permès millorar l’experiència dels esquiadors, de manera que Masella s’ha convertit en més i més popular. Els gestors de l’estació sempre miren idees innovadores a l’estranger i les implementen. Un bon exemple va ser la introducció de les pistoles d’aire comprimit per netejar els esquís, després d’un viatge de Xavier Nolla (Director General de Masella) a Corea del Sud. Mentre que a les estacions d’aquest país asiàtic aquest servei està generalitzat, Masella segurament és un de les poques estacions d’Europa en oferir-ho als seus clients. També he esmentat abans l’experiència amb l’esquí nocturn, que també és força singular en els Alps i, sobretot, al sud d’Europa.
- Context general del futur de les estacions d’esquí al món
Des de l’any 2000, a nivell mundial, l’afluència d’esquiadors a les estacions d’esquí s’ha estancat. En els mercats occidentals, és a dir a Europa i Amèrica del Nord, s’han construït molt poques estacions d’esquí noves o cap, en la majoria dels països, i el canvi demogràfic ha tingut molt més impacte que el canvi climàtic. Les estacions d’esquí han après com minvar les pèrdues. No obstant això, la indústria de l’esquí es troba amb problemes per l’envelliment de la població occidental. L’esquí va ser massivament adoptat per la generació dels fills del ”baby-boom”, que per cert era una generació molt nombrosa. Les noves generacions han estat menys nombroses i menys addictes a l’esquí. En la majoria dels països occidentals l’escola va renunciar a l’organització de setmana d’esquí o tenir l’aprenentatge d’esquí en el seu pla d’estudis. Ara, que els fills del “baby-boom” s’envelleixen i es retiren progressivament de la pràctica de l’esquí, la renovació amb nous esquiadors és insuficient. El nombre d’esquiadors occidentals tendeix a disminuir, juntament amb la seva taxa de pràctica. A més d’això, la competència a l’esquí ha augmentat de manera espectacular en els últims 15 anys. Internet, videojocs, les companyies de baix cost i de la democratització de la indústria de creuers són alguns dels impulsors d’aquest canvi de paradigma. Els clients s’han acostumat a una major comoditat. L’experiència que oferien les estacions d’esquí fa 30 anys ja no és satisfactòria per als clients d’avui dia. Moltes estacions d’esquí han trigat en adonar-se del canvi i de la necessitat d’adaptar-se. Les estacions d’esquí d’èxit en el futur seran aquelles que siguin capaces d’anticipar-se a les necessitats i aspiracions dels clients i tinguin capacitat de reinventar-se. Masella ha demostrat les seves aptituds en aquest sentit. Un exemple és la seva oferta cap als turistes que visiten Barcelona, els quals poden gaudir d’un dia d’esquí a l’estació encara que no vagin gens equipats. Tot el material es subministra des de l’estació, inclosa la roba d’esquí. El següent pas podria ser el de garantir a qualsevol turista que pogués baixar una pista blava després d’un dia d’esquí, inclosos a aquells clients que no hagin esquiat abans. Estic convençut que en Xavier Nolla i el seu gran equip ho podran oferir en breu.
